Després d’uns quants dies de no sortir ni en carretera ni en muntanya (no per salut, per feina, gràcies a Déu) avui he fet un tomb pels voltants del meu poble, Tiana.
Encara al poble, veig Can Costa, un mas que ben arreglat donaria molt de joc
M’enfilo una mica i passo pel corriol que baixa del Rocar, on tinc una bona imatge de Tiana
Ara pujo a la pista de la cornisa entre Alella i Tiana, on tinc una mica la postal del Maresme: magraners, vinyes verdes vora el mar amb celler i tot, hivernacles, autopista i mar
Deixo la cornisa i em torno a atansar a Tiana, ara amb més per veure. En primer pla el bosc que va cremar fa més de 22 anys, en uns dies tràgics
Estic passant per la pista que va de la cornisa al tallafocs que puja del cementiri de Tiana, on hi descansen els sogres, i penso que potser la idea cristiana de la vida eterna està inspirada en la natura, que cada primavera es renova després de la mort hivernal
M’he d’aturar davant d’aquestes fulles precioses i impol·lutes del quercus, que són com nens encara innocents
Pujo pel tallafocs, caminant en algun tram de pendent impossible, per baixar pel corriolet de Can Ballús, que està molt arreglat, potser una mica massa i tot. Per pista i les “Esses” pujo fins als 9 Pins, que en són més de 9
Pels revolts de la vinya, que està replantada
segueixo pujant, ara fins al Vigia Alfa, que marca paquet al Turó d’en Galzeran, el punt més alt del terme
Passo pel “jacuzzi dels senglars”, com l’anomena en Tubi
Després de fer el “meu corriol”, que està molt net gràcies a la feina de l’Skate i companyia, baixo a la Font de l’Alba, que està més estroncada que mai
Sort que hi ha una font d’aigua potable, la veritat és que amb la calor que ha fet avui m’ha vingut molt bé
És al costat de l’àrea de lleure
I com que som a la Font de l’Alba, la marca de la font no podia ser una altra que aquesta
Via Can Sent Romà i pel corriol dels cartoixos, he pujat en direcció al Seminari, on els cistus porten el vestit de primera comunió
Abans d’arribar al Seminari he tornat a baixar en direcció al Mas Ram, on he pogut veure aquestes barquetes al mirador de dalt de tot de la urbanització
Corriolejant una mica primer i després baixant per pista he anat al Tanatori i d’allà he pujat (uff, m’ha costat força) fins la Font de l’Amigó, on no omplo mai ja que no me’n refio gens de les possibles filtracions del que van enterrar una mica més amunt, a la Pedrera
Passant per un seguit de corriols una mica tècnics en pujada i més fàcils en baixada, enllaço un altre cop amb la pista del Tanatori, que ara faig en pujada. Rodant una mica per pista arribo a la carretera de la Conreria, on no deixo passar l’ocasió de visitar el Cementiri del Còlera
Com que em queda molt poca aigua, m’atanso al Seminari i…. sorpresa! Una representació del Betulo, que venen de Sant Quirze Safaja
Ells segueixen carretera avall i jo, després d’omplir al Seminari, pujo al Vigia Beta, a la Coscollada de l’Amigó
Ho sento, és el Beta i és una mica més baix que l’Alfa, el de Tiana. Tiana power!
Encara queda una mica de neu, però amb aquesta calor té els minuts comptats
Baixo per la trialereta de la Pedrera i pel final de la de les Canyes, que deixo per anar per corriols altre cop a Can Ruti i pujar ja força cansat per la pista del Tanatori.
Per baixar a casa he fet el corriol dels cartoixos, amb la variant final que segueix el SL nou, on els cistus són més alts que jo
I ja sóc a Tiana, en aquest carrer que m’encanta amb les cases amb hortet/jardí al davant
I això es tot: “no només de carretera viu l’home”. Fins demà
Comentaris recents