Crònica d’una escapada ciclista a Beget: Rock’n’roll sobre rodes
Sortim el dissabte 30 de maig del 2026 de la BP a les 7 del matí amb en José Luis, l’Ovi, en Gudiña, en Miguel, en Fernando i en Toni en bici, que ens acompanyarà un bon tram de la ruta. La Núria ens acompanya amb la furgoneta del José Luis carregada amb les motxilles i una nevera amb aigua ben fresca. Fa calor ja de sortida, així que ens traiem els manguitos ben aviat.
Etapa 1: Direcció al cor de la Garrotxa i el Ripollès
Anem sense novetat fins a arribar a Calella, que a l’Ovidio se li trenca la sabata. Intenta arreglar-la provisionalment amb brides i aconsegueix arribar a Fogars de Tordera. Allà, “la suplent” puja a la bici i el deixa a ell a càrrec de la furgoneta. Aviat, en Toni ens deixa i emprèn el camí de tornada tot sol cap a Badalona, mentre la resta seguim endavant. L’Ovi aprofita per comprar coca i xuixos per a tots a la típica pastisseria Trias, i fem una parada a un bar de Santa Coloma de Farners per esmorzar. També compra pega de contacte per reparar la sabata, però haurà d’esperar un mínim de 24 hores per saber si ha quedat ben enganxada…
Seguim la ruta cap a Brunyola, Amer, les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Esteve d’en Bas i Olot, en un terreny que va fent pujadeta constant (anem sempre a prop de la via verda).
Llavors entrem en territori Remences, per la vall de Bianya i el coll de Capsacosta. Alguns van tirant millor que altres (en Miguel, no cal ni dir-ho, i en José Luis), però sempre anem fent parades i esperant-nos per retrobar-nos, descansar una mica i omplir els bidons d’aigua.
La calor apreta de valent i decidim dinar a Sant Pau de Segúries un menú molt correcte. Tornem a pujar a les bicis cap a les 16:30 h, aproximadament. Ja no queda gaire per arribar al destí; aguantem la calorada i passem a prop de Camprodon fins que agafem el desviament cap a Beget. Ho fem per una preciosa, llarga i estreta carretera on gaudim de les corbes i de la baixada fins a arribar a aquest mític i tranquil llogaret, on tenim una casa de poble per a nosaltres sols.
Després d’una bona dutxa i un refresc, anem a estirar les cames pels voltants del riu, admirant la natura d’aquest racó de bellesa incomparable.
A una hora prudent, sopem a la casa amb les viandes que l’Ovi ha comprat: truites, pa, pernil, formatges i hummus. Alguns estem pendents de la final de la Champions League entre el París Saint-Germain i l’Arsenal. Quan ja estem tips i es comença a fer fosc, fem una mini volta per baixar el sopar i anem a descansar, que demà toca més rock’n’roll.
Etapa 2: El camí de tornada i la lluita contra el vent
Esmorzem coca de ratafia i un cafè amb llet, i deixem la casa. A les 8:00 am sortim de Beget per una carretera molt bonica en direcció a Oix. La temperatura és ideal i les vistes panoràmiques de les muntanyes són impressionants. Anem gaudint de la bellesa i absorbint l’entorn fins que ens llancem per una baixada prolongada, amb trams de més del 10%, on fins i tot ens fan mal les mans de tant prémer els frens. Ens creuem amb un munt de ciclistes que pugen a ritme, i d’altres com poden…
Fem la parada de rigor a Castellfollit de la Roca per fer la foto de postal i seguim cap a Olot. A prop de Sant Esteve d’en Bas, parem sota uns arbres en una taula de fusta per fer un esmorzar de pícnic: tenim begudes, pa, embotits, plàtans… Descansem, agafem forces i tornem a pedalar. Aquesta gent sembla que no estigui cansada o potser tenen pressa per arribar! Més endavant, fem una paradeta a l’ombra per fer el cafè a una de les estacions de la via verda. En Gudi té un petit problema amb la roda del darrere, que perd una mica d’aire, però res important. Ens hi tornem a posar; la veritat és que ens queden molts quilòmetres per fer i anem a bon ritme.
Fa vent, però tothom aguanta a un ritme d’uns 30 km/h. Va picant la calor i anem parant de tant en tant a omplir l’aigua fresca. Ja estem fent el mateix recorregut de l’anada. En Miguel va per davant i el perdem de vista. Als afores d’Anglès, la policia ens fa parar perquè hi ha una cursa (no sabem ben bé de què); ens emboliquem una mica, però retrocedim, travessem el poble i sortim un altre cop a la carretera.
Pim-pam, pim-pam, passem per Santa Coloma de Farners i les Mallorquines, i decidim parar a dinar a Fogars de la Selva, en una terrassa on mengem molt bé i a molt bon preu per ser diumenge (al Restaurant Els Trèmols). Aquí ens comencem a adonar de la ventolera i esperem que ens vagi a favor… un desig que gairebé mai es compleix.
Tram final: Objectiu Badalona
Vinga, que no decaigui! Jo he carregat uns quants punts de bateria al restaurant, així que em puc permetre el luxe de posar-me al capdavant per parar l’aire tant com puc per a qui em vulgui seguir. La pendent és suau i, malgrat el vent, aviat arribem a la costa per Malgrat de Mar. Les platges estan de gom a gom i nosaltres ja somiem amb el gelat que ens menjarem quan arribem… El cansament va fent sentir els seus efectes, però ja sabem a què hem vingut, així que, bastant agrupats, anem tirant cap endavant.
Fem les parades de rigor per la N-II i finalment arribem a Badalona sense cap contratemps. Ens acomiadem a la benzinera Arenillas després de més de 7 hores pedalant (sumades a les 7 hores d’ahir). En total, 48 hores convivint entre sis betulians sense cap incident. Cadascú cap a casa seva… i vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest repte s’ha acabat!
P.D.: Ah, la bota de l’Ovidio va passar a millor vida, així que va preferir fer de xofer i aiguader, deixant-me fer a mi tot el recorregut en bici!
NÚRIA LLIGONYA
Sport Ciclista Bétulo