Data del recorregut: 15-18 de març 2019
Dia 15/3 arranquem des de el monument a Roca i Pi a la rambla de Badalona, ben d’hora i ben carregats. Som reincidents com a binomi cicloturista, sabem que ens avenim força i que tot anirà bé.
Comencem l’itinerari previst per a la primera etapa molt motivats. Travessem Montjuïc, arribem al delta del Llobregat, on observem els flamencs, immòbils al riu i pedalejem riu amunt.
Pista fàcil fins a Martorell, passem el pont i comença l’aventura de veritat, els desviaments, camps i algun pedregar que ens fa suar de valent… Des de el minut zero ens fa un dia ideal. En Josep amb el seu Gps té la ruta minuciosament planificada. Jo em deixo guiar i quan no ho tenim del tot clar, improvisem i tirem pel dret, (ante la duda es parriba) descobrint camins i indrets… Amb bon humor assumim les dificultats que van sorgint i anem fent…
Sempre endavant i vorejant el riu, vistes de Montserrat des de baix, ponts de pedra… no ens creuem pràcticament amb ningú. Anem pujant, sense presses, però a bon ritme, tot gaudint de l’entorn, pels voltants de Berga passem per diverses colònies téxtils, ens acompanya l’embassament de la Baells, i anem alternant carretera amb camins. Mica en mica la cosa va pujant de intensitat i comença el rock’n’roll.
Els paisatges cada cop son més bonics i les pujades també van in crescendo, però som dos màquines així que seguim amunt (les provisions de fruits secs, dàtils, i dopings diversos fan el seu servei) … Admirem el naixement del riu Llobregat on la natura ens avassalla i alhora ens carrega d’energia (hidràulica, es clar). Estem molt contents d’haver-hi arribat.
Estem molt amunt, o sigui que PER FORÇA ha de venir la baixada…. carretereta d’asfalt a sacoooooooo, jo més llançada que en Josep degut a que porto frens de disc i ell va com en Pedro Picapiedra, frenant com pot, treient fum de les soles de les sabates.
Ens dirigim a Ripoll per tal d’agafar el carrilet cap a Olot-Girona-Sant Feliu i entrem de nou a la civilització.
Paissatges de costa i ja ens anem acostant a casa… Joooo, ja s’acabaaaaa
Ja és 18/3, aquests quatre dies, hem gaudit d’allotjaments poc convencionals i de les poblacions on ens hem aturat, hem menjat com lladres (almenys jo… que això de pedalar fa entrar gana), bon menjar casolà i hem descansat de la ruta en meravellosos racons perduts, alguns on no hi ha cobertura de telèfon, ni wifi, ideals per observar el cel, les estrelles i passar nits màgiques de lluna plena, compartir històries, riure amb “tonteries” i revifar al costat de una estufa. Catalunya és una autèntica meravella ! i es una delícia viatjar amb persones que són agradables, adaptables i amb bon caràcter…
Quan fem la propera sortida ??? Qui s’apunta ??? escapem de la monotonia, fent el que ens agrada, i val molt la pena…!
Núria Lligonya
Comentaris recents