El ciclisme és un esport en el qual el grup, tant pel que fa a la competició, com a la pràctica esportiva més habitual, és fonamental per assolir la gran fita de cada sortida, que és arribar a casa, o la meta, tal com hem sortit. Per això deixem uns exemples gràfics molt il·lustratius.
La fotografia superior és del Tour del 1969, on debutaren Eddy Merckx i Luis Ocaña. Va ser al Ballon d’Alsacia, on el belga no tenia pietat dels seus rivals i volava cap el seu primer triomf, que Ocaña topà amb la roda d’un altre corredor i va caure a plom, deixant-lo ple de ferides. Orgullós de mena, va tornar a pujar a la bicicleta decidit a acabar l’etapa. L’equip al complert es va parar a esperar-lo i empenyent-lo fins que van creuar la meta i finalitzar l’etapa.
El van baixar de la bicicleta semiinconscient, sense poder parlar i havent perdut molta sang. Va ser traslladat a un hospital per atendre les ferides que li va produir la caiguda.
El de l’esquerra és Txomin Perurena. El de darrere, esperant per ajudar és Patxi Gabica (¡Gabicacogeascoa!). Els altres són Ramón Mendiburu, Luis Pedro Santamarina i Joaquín Galera. Entre tots van arrossegar a Ocaña fins meta.
Més recentment va passar un cas similar amb el ciclista de l’equip ETIXX Toni Martin, acompanyat per tres dels seus companys fins creuar la meta.
Comentaris recents