Sport Ciclista Bétulo

Pàgina oficial de l'Sport Ciclista Bétulo

10a SE – La Segarra (crònica i fotos)

Pedro Vicente García, Moisés García, Josep Carrión, Marta i Leo, Miguel Arroyo, Ivana Joan i Manel Broch.

Montmanau (La Panadella). 27 maig 2023. 8:00h
Recorregut: 85,7 Km. Elevació: 1.288m. Temps en moviment: 4:50h.

Després de posposar aquesta Especial per qüestions climàtiques, decidim tirar-la endavant tot i les baixes de molts dels habituals, que per diferents motius no poden acudir a la cita. Tot i així, un grupet de 8+1 Ventolín d’última hora, és un paquet lleuger i costa molt poc de gestionar-lo.

El dia és radiant, els camps de cereal amb les darreres plujes es mostren molt ofans i han pogut refer-se de la manca d’aigua. Tot i que les tijes no són molt altes, les espigues del blat i la civada s’han engreixat bastant i acompanyades del toc vermell de les roselles, deixen un paisatge ben bonic durant tot el camí.

Comencem amb una pujadeta fins el Parc Meteorològic de La Panadella i girem bruscament a Bellmunt (Km 3,2) per agafar un camí agrari asfaltat per nosaltres només. Una baixada de més de 8 km que fem amb prudència, doncs de tant en tant les petites esllavisades de pedregar provocades per l’aigua caiguda travessa el camí i tenim que anar en compte. Passem Montfar i Pallerols i continuem baixant fins a Sant Antolí i Vilanova. Encara no hem vist a ningú i ja portem una dotzena de quilòmetres fets.

A partir d’aquí primera pujada llargueta, 7,1 Km al 4% de mitjana fins arribar per sobre de Talavera. Cadascú agafa el seu ritme i anem tirant amunt per aquesta meravella de territori que tenim a una hora de casa. De seguida Manel i jo ens quedem una mica més enderrerits, però sempre veient tots la fila avançar per guanyar els més de 800m d’alçada.

Ens agrupem a Talavera, glopet d’aigua, quatre fotos i ens recargolem pel carrer Major amb un 12% de rampa per travessar la població. Tornem a tenir un camí agrari per sobre de la carena amb la vista a la dreta de Cervera i més enllà la plana de Lleida.

Bonic descens cap a La Guàrdia Lada, un altre poblet enfilat en un turó. Tots aquest pobles són com guardians des dels turons de tot aquest territori salvatge que en primavera és un be de Déu.

Encara tenim una llargueta rampa passant Cabestany i al Km. 25 comencem el llarg descens que ens portarà fins el Bar Les Piscines a Vallfogona. La carretereta és de tercera divisió, i tenim que compartir-la amb tots el Riders motoritzats que ens adelantaven amb dificultat, doncs el paquet anava ben compacte.

La primera parada possiblement es podria haver allargat, però més enllà no hi havia res garantit i una trucada el dia abans a la Eli, la mastressa del Bar Les Piscines, ens va deixar tranquils de que el esmorzar seria rapidet i ben assortit. Les paraules del dia abans es corroboren de sobres, una llarga taula a la terrassa a l’ombra i unes viandes ben suculentes, van entrant amb el soroll de fons dels tubs d’escapament dels motoritzats.

Encara ens queda baixada quan sortim de Vallfogona, passem Guimerà, i ens quedem embadalits de la seva construcció enfilant-se fins adalt del seu castell. Continuem fins Ciutadilla amb 44 kms i aquí comencem la segona gran pujada de la ruta, 12,3 km al 3,3% de mitjana.

De nou es formen els grupets i cadascú al seu ritme comença a digerir aquest trajecte per una carretera de nou per nosaltres sols, els sembrats i els molins de vent ens acompanyen fins a Passanant, un poblet on teníem previst parada en un punt d’aigua. Encara no fa un calor extrem, però més endavant si algú vol repetir aquesta ruta, ha de tenir en compte tots els punts d’avituallar, doncs l’aigua és vital per aquest territori.

Carreguem bidons i anem a rematar la feina, quan tenim el primer problema, punxada de la Marta. El grup es queda amb ella, i Manel i jo anem fent via poquet a poquet. Arribem a la cota màxima, 828m, enmig d’un parc eòlic on els molins ens indiquen un ventet moderat però favorable que encara ens ajuda una mica més a gaudir de la pujada.

La visió de Forès, començant la baixada ens fa frenar en sec. Sempre la visió en viu és infinitament millor que la foto que acompanya aquest escrit. Més avall, tenim la font de La Bassa, una petita cruïlla a l’entrada de la població amb un rètol explicatiu de la zona, i tota la Conca de Barberà al fons. Realment, espectacular.

Manel i jo continuem fent via, el nostre pas és inferior a la resta, i aprofitem per anar parant i tirar fotos esperant que ens atrapin. Arribem a Conesa, i tenim una mica de lio per endevinar el carrer a seguir, encara no ho hem decidit i arriba la resta de companys.

Agrupats de nou, circulem pel Camí de Santa Coloma, un altre camí agrari que va carenant molt aprop del parc eòlic que inunda tota aquesta zona. Després d’anar pujant i baixant petites elevacions arriba la gran baixada fins Santa Coloma, i és aquí quan Marta torna a tenir problemes amb la roda del darrera. Ens detenim primer a les portes de la població i mirem de sol·lucionar-ho de nou, però travessant la ciutat torna a anar sense aire. De nou a la placeta del centre amb una font sense aigua, mirem d’arreglar-ho, però finalment no es possible, i allà es queda esperant que Leo la vagi a recollir.

Entretant, Manel i jo ens avancem i fem la drecera que estava prevista en cas de necessitat, que era seguir directe fins La Panadella, sense baixar a Argençola i no tenir que pujar el final de La Panadella.

Encara ens estàvem felicitant Manel i jo a l’aparcament quan apareixen la resta de companys sense la Marta i sense Pedro Vicente. Lo de la Marta ho teníem controlat, però del Pedro no sabiem res d’ell. Moments de neguit, demano telèfon al Joan Ruiz que m’el passa deseguida, i quan estic trucant-lo arriba esbufegant, dient que ell havia completat tota la ruta i acabava de pujar La Panadella.

Com que ja teniem reservat des de bon matí, per dinar al Restaurant, no hi havia cap pressió afegida. Tots estàvem a puesto sense cap incident i ara el que quedava era rematar-ho amb un bon dinar i comentar el que acabàvem de fer i tots cap a casa.

Com sempre fins ara, agraïr el gran companyerisme de tots els integrants, no vull nomenar a cap en especial, perquè tots són de deu. Aprofito per donar la benvinguda al novato Pedro Vicente García, que suposo que no serà la darrera que faci.

Fins la propera!!!!

Josep Carrión Amorós
S.C. Bétulo

Updated: maig 29, 2023 — 10:00 pm
Sport Ciclista Bétulo © 2016 Frontier Theme