Avui havíem de fer tres dels ports del Maresme (Òrrius, Collet i Collsacreu) i un dels del Barcelonès, la Vallensana. El que potser és el més difícil és el d’Òrrius, amb només 3.8 km d’ascensió però amb un bon percentatge de desnivell. Afortunadament, en ser la segona pujada encara estàvem relativament bé de forces i l’hem pogut passar alguns bé i altres diguem que ho hem intentat fer amb dignitat. El primer, la Vallensana, no compta: es fa gairebé sense voler i més amb la fresqueta del matí. El tercer, el Collet, tot i ser força suau ja comença a marcar les cames i el quart, Collsacreu, potser el més llarg de tots passa una mica de factura tot i que l’ombra que hi ha i el fet de pensar que ja és l’ultim ens ajuda força a pujar-lo. Després, com sempre, el vent de costat a la N II ens obliga a fer relleus i/o a anar guardant forces per poder arribar a la pujadeta final de Montgat i esprintar com uns nens per veure qui és el primer.
I aquí tenim les fotos del dia:
En Toni, que venia de la Puertos de Ribagorza, amb les “patorres” que semblen blanques, però que no ho són tant, encara hi ha un blanc més blanc com es pot veure a la foto
M’han clitxat del tot, s’han adonat del meu problema de fusibles fosos que he intentat dissimular aturant-me per fer la foto a mitja pujada de la Vallensana; mira-te’ls com riuen
El grup perseguidor
Tots s’aparten perquè l’Ovi surti a la foto, com li agrada xuclar-càmara!
Avui el conductor de la furgo ha estat en Marce, i s’ha de dir que ho ha fet perfecte, tot un professional
En ruta per la carretera de La Roca, camí d’Òrrius
No coneixia l’Ibon, per les estones que hem parlat i per definir-lo en una paraula com li agrada al Manolito, diria que és un supermegacrack tant pedalant com a fora de la bici
En Pedro, explicant-me que marxava al nord per estar uns dies amb la seva filla
En Carles se’ns està avinagrant per moments, cada dia està més fort
Ja estem en plena pujada cap a Òrrius
L’altre Pedro de la sortida. Érem 2 Pedros i un Pere, faltava l’altre Pere, que esperem estigui ben aviat amb nosaltres
Aquest és en Tomàs, de Montgat. Ens explica que el port té 3.8 km de llargada
La Montse mai perd el somriure
A l’Albert li costa més, potser és perquè només falten dos-cents metres per arribar a dalt
En Facundo amb plat al començament i al final de la pujada
…i no és un Compact precisament
L’Strava és una eina força útil, però em sembla que a alguns se’ls està escapant de les mans
Baixem ràpidament d’Òrrius i ens apropem a Dosrius
Passat Dosrius pugem el Collet, que té una recta final que ens posa les cames ben a to
Superada la tercera dificultat orogràfica ja hi ha gana i ens entaulem ben entaulats
Desprès d’un ràpid enllaç fins Vallgorguina, afrontem la quarta pujada del dia, que és suau i força ombrívola, la qual cosa ens va molt bé ja que estem una mica “madurets”
Amb aquests dos nois de Calella hem fet uns quants relleus en l’enllaç fins Valgorguina, però a la pujada no han resistit la força de l’Ibon
Alguns demanen pollastre, però en Pedro ens ha dit que no, que toca menjar vegetarià i hem tirat per la N II, fent relleus curts al començament i una mica més relaxats al final, preparant l’esprint de Montgat, on el podi ha estat aquest
El grup, ben compacte, arriba tot seguit i així s’acaba un altre dia ben maco de ciclisme
Fins diumenge!
Que guapo esta el Blasito con el chaleco amarillo.
UN REPORTATGE BONIIIIISSIM!!!!!!!!!!!!
Be Pere.