Botiga de bicicletes BSA.
La Birmingham Small Arms Company Limited (BSA) era una gran combinació industrial britànica, un grup d’empreses que fabricaven armes de foc militars i esportives, bicicletes, motocicletes, cotxes, autobusos i carrosseries, acer, colades de ferro, maquinària diversa, plantes de neteja i manipulació de carbó, metalls sintetitzats i procés dur de crom.
La BSA es va iniciar el juny de 1861 al Gun Quarter, Birmingham, Anglaterra. Estava format per un grup de catorze fusellers de l’Associació de Comerç d’Armes Petites de Birmingham específicament per fabricar canons mitjançant maquinària. Van ser animats a fer-ho pel Ministeri de la Guerra, que va donar als armers de BSA lliure accés als dibuixos tècnics de l’Oficina de Guerra de la Junta d’Artilleria de la Reial Fàbrica d’Armes Petites.
BSA va comprar 25 hectàrees de terra a Small Heath, Birmingham, va construir allà una fàbrica i va fer una carretera al lloc anomenant-la Armory Road. La seva empresa va ser recompensada el 1863 amb una ordre de compra de 20.000 rifles per l’infanteria turca.
El 1879 BSA va decidir tancar durant un any per falta de comandes per mantenir l’activitat de tota la plantilla.
L’any següent, 1880, BSA va decidir diversificar la seva fabricació i va apostar per un nou enginy, la bicicleta, que començava a ser molt popular i tenia una forta demanda. La fabricació de pistoles es va demostrar molt adaptable a la fabricació de peces per bicicleta amb una bona qualitat i preu, per assortir l’alta demanda del mercat.
El 1880 BSA va fabricar la Otto Dicycle, i va començar a fabricar components per bicicletes de màxima qualitat sota la seva marca.
Primer vehicle BSA, el Otto Dicycle.
La producció de bicicletes va cessar el 1887, doncs l’Oficina de Guerra va decidir equipar a l’exèrcit britànic amb el rifle Lee-Metford d’acció de forrellat, i la comanda que es va comprometre a entregar era de 1.200 rifles a la setmana.
Fusell Lee-Medford, fabricat per BSA per equipar l’exèrcit anglès.
BSA va reprendre la fabricació de bicicletes per compte propi a partir del 1908, constituïnt la BSA Cycles Ltd. el 1919 per a la fabricació de bicicletes i motocicletes i ho va mantenir fins que va vendre el negoci de bicicletes a Raleigh el 1957 després d’haver separat el negoci de bicicletes i motocicletes el 1953.
BSA cuidava el mínim detall el concepte de marca, i oferia productes personalitzats als seus clients, el que feia que qualsevol ciclista volgués conduir una BSA.
A mitjans dels anys 1910, amb 35 anys d’experiència en fabricació de tot tipus de components, BSA era una gran empresa, líder absolut en el mercat britànic, que produïa més de 50.000 bicicletes l’any.
Diferents models per triar, del catàleg BSA del 1910. Tots ells personalitzables.
Tarifa de preus i la possibilitat de financiació.
A mitjans dels anys 1910 i 1920 els canvis d’engranatges per a bicicletes de competició suposaven parar i treure la roda posterior i girar-la per fer servir un engranatge de diferents mides. Els ciclistes utilitzaven engranatges més petits per a les parts planes i un de més gran per pujar.
Bicicleta BSA restaurada, amb llantes de fusta i roda posterior amb dos pinyons. El plat únic amb les lletres BSA igual que els pedals.
Les bicicletes BSA, havien demostrat sobradament la seva resistència i qualitat tècnica, aplicant novedosos sistemes d’engranatge intern, com el famós BSA-3, que permetia optar a tres nivells de marxa, accionant una palanca fixada a la barra horitzontal del quadre.
Sistema de canvi integrat BSA-3, que permetia tenir tres opcions de marxa.
Detall del despeçament del sistema innovador creat per BSA.
Les bicicletes BSA s’exportaven principalment a tots els països d’influència britànica, i eren utilitzades arreu com a un mitjà de transport vital, tant en l’àmbit civil com el militar i policial. Tot el sud-est asiàtic amb la Índia com a supercolònia i un jove país incipient i amb milers i milers de quilòmetres per colonitzar estava esperant a un sistema de transport autònom i econòmic, Austràlia.
Moment complicat per Jack Fahey i Ted Rycko enmig d’un sorral en la seva travessa del continent australià.
La cadena de botigues Turner Cycles, va equipar amb dos BSA modificades a l’Edward ‘Ted Rycko’ Reichenbach i Jack Fahey el maig de 1914, amb l’esperança de batre el rècord establert per l’Albert MacDonald 16 anys abans. El trajecte va ser el mateix, però es va recórrer al revés, sortint de l’oficina de Correus de Port Darwin fins a l’Oficina de Correus d’Adelaida, en 28 dies, 15 hores i 45 minuts. Davant d’això, batre aquest rècord pels dos joves ciclistes i les seves màquines millorades devia ser relativament fàcil, però Ted Rycko va aprofitar el viatge per fer un extens reportatge fotogràfic amb la seva càmera Kodak, que deixà constància ben palesa de la dificultat de la travessa d’un continent australià encara per dotar-lo d’unes vies de comunicació acceptables. Només Reichenbach ho va aconseguir, arribant a Port Darwin en solitari, Fahey va patir una lessió al turmell i no va poder participar de l’efemèride.
Va superar l’antic rècord només per 14 hores, deixant-lo en 28 dies, 0 hores, 7 minuts per recòrrer els 3.169 km des de la ciutat d’Adelaida fins a Port Darwin, amb una mitjana que avui en dia sembla inabastable per molts ciclistes: 113 quilòmetres diaris.
Trajecte Sud/Nord sortint d’Adelaida fins Port Darwin, travessant tot el Territori del Nord, un lloc a hores d’ara encara inhabitat.
El fet va ser d’una rellevància extrema també per la marca Dunlop, que va calçar les dues màquines i va dotar amb 50 £, una xifra equivalent a salaris de molts mesos del 1914. Dunlop Types eren patrocinadors de grans curses de bicicletes i passejades rècord des de la dècada de 1890 fins a la dècada de 1930, moment en què van posar la seva atenció en els mercats de vehicles i motos molt més lucratius.
En complir-se els 100 anys de la fita, la néta de Reychenback, Michele Adler va moure cel i terra i cercar informació i ajuda de Turner Cycles, BSA, Dunlop i col·leccionistes per intentar refer la màquina del rècord, cosa que van aconseguir quasi en la seva totalitat, només no van poder trobar el seient Lycett La Grande i els sistemes d’il·luminació, però el resultat va ser immillorable.
Rèplica de la bicicleta BSA utilitzada per Reichenback, on s’aprecia el reforç de la forquilla davantera. El model de sillin no correspon a l’original, tot i que és de la mateixa marca La Grande.
La bicicleta Tope de Gama de BSA, és la Roadster De luxe, amb un preu de 4.970 Rúpies.
Actualment les bicicletes BSA es continuen venent sobretot a l’Índia, mantenint les mateixes línies i essència que fa 100 anys, bicicletes robustes i adequades per tot tipus de serveis, amb una gama restringida de models exclusivament urbans.
Comentaris recents