Comencem aquesta secció que anomenarem «L’Entrevista», amb un dels referents del nostre club de la darrera època.

En Joan Ruiz, a part de la seva tasca de «capitano de la cua», apuntador incansable de tot el que es necessita en les sortides dels diumenges, i moltes coses més, és i ha sigut la formigueta que no ha deixat de treballar endressant, arxivant i recol·locant al seu lloc, les muntanyes de papers, documents, fotografies i tot el que el club va anar acumulant durant anys. Gràcies a ell, podem dir que avui en dia el club tira endavant, tot i els problemes que pateixen els clubs i associacions esportives al nostre país.

Veiem què ens explica:

1.⁠ ⁠Com i quan vas entrar al club?
Primer vaig ser soci durant un parell d’anys als anys setanta, però vaig ingressar de manera continuada l’1/05/1981.
No sortia gaire en bicicleta; sentia molt afecte pel club i hi vaig entrar amb la intenció de col·laborar, encara que només fos econòmicament, i d’ampliar el nombre de socis.

2.⁠ ⁠Què tenia d’especial el club en aquells primers anys?
En aquells primers anys pràcticament no tenia gaire contacte amb el club; només assistia a les assemblees, però sentia una emoció especial quan veia companys circulant en bicicleta per la ciutat amb el mallot del club.

3.⁠ ⁠Quin valor o esperit creus que l’ha definit sempre?
Des que vaig començar a sortir amb el club de manera més continuada, a partir de l’any 1994, em va estimular molt la companyonia que es vivia al club.

4.⁠ ⁠Recordes alguna sortida, viatge o anècdota inoblidable?
Moltes. Les sortides combinades bicicleta/autocar m’encantaven, i recordo amb molt de carinyo una sortida especial a Solsona amb dos companys, en Gerard i en Xiscu, que ens van deixar massa joves.

5.⁠ ⁠Hi ha alguna persona que hagi marcat especialment la història del club?
Moltes persones han col·laborat a mantenir i fer llarga la història del club, i seria injust dir només un o dos noms. Però, a banda dels presidents i dels membres de totes les juntes directives, han marcat i continuen marcant la història del club aquells socis que, després de morir el seu pare o marit, han continuat sent socis encara que ells o elles mai hagin sortit en bicicleta.

6.⁠ ⁠Com ha canviat el ciclisme (i el club) des d’aleshores fins avui?
El ciclisme i l’administració dels clubs han canviat molt. Hem viscut uns canvis massa ràpids, passant de tot manual a tot informatitzat, cosa que ha suposat un problema per a molts membres de les juntes de clubs petits, poc preparats informàticament.
També hi ha un excés de burocràcia administrativa i normativa per part de les administracions oficials.
El perill que comporta l’augment del trànsit fa que molts pares prefereixin que els seus fills practiquin esports de menys risc. Fa anys, al Bétulo teníem molts ciclistes molt joves; ara, els únics joves que hi ha són els nostres nets, que hi apuntem pel carinyo que sentim pel club.
Tot això, i altres motius, ha fet que molts clubs petits hagin desaparegut, i nosaltres, amb molta feina, estem aconseguint subsistir, que no és poc.

7.⁠ ⁠Què t’agrada més del club actual?
La seva història, la gran majoria dels companys i la companyonia que encara s’hi viu.

8.⁠ ⁠Hi ha alguna cosa del passat que trobis a faltar?
Els socis infantils, cadets, juvenils, etc.

9.⁠ ⁠Què significa personalment per a tu formar part del club?
Per a mi és un orgull i una immensa alegria ser membre d’aquest club excepcional. Prova d’això és que tota la meva família directa en forma part.

10.⁠ ⁠Quin consell donaries a algú que s’hi apunta avui?
Sobretot, que mantingui el companyerisme i que col·labori a fer més fàcils les tasques dels companys que porten el club endavant.

Moltes gràcies Joan, i seguim endavant.

Sport Ciclista Bétulo