Llagostera, 4 de febrer, 8:00h
Tornem amb «Les Especials» a recórrer nous indrets de la nostra terra, i aquesta vegada la serralada de Les Gavarres és l’objectiu betulià. Es tracta d’atravessar-lo en sentit nord, des de Cassà de la Selva anant a parar a La Bisbal d’Empordà, pel pas dels Metges o sant Cebrià de Lledó.
L’onze d’aquesta jornada, com sempre, ben puntual i sobrat de vehicles per fer el trasllat fins el punt de sortida que és la zona d’aparcament del camp de futbol del Llagostera, al peu de Via del Carrilet.
Arribem a puesto i la Vito ens diu que la temperatura és de -3,5 ºC, són les 7:55h i la Núria diu que ella no baixa, que fa molt de fred. Sortim dels cotxes, i realment la sensació és com entrar en un congelador. Tot el nostre entorn està cobert d’una capa de glaç què de sobres savem que serà efímera en quant el sol s’aixequi, però de moment tenim per davant mitja horeta de patiment fins que la maquinària agafi temperatura.
Comencem dirección nord, resseguint la Via cap a Cassà. Una recta inacabable de terra compactada d’un parell de metres, amb sembrats incipients a banda i banda, completament congelats. Sento com algú va cantant la temperatura, -3, -3.5, -4 fins -6, més fred que la 1SE a la Gola del Ter l’any passat.
Al km 7, primer reagrupament i deixem la Via a les portes de Cassà i pedalem cara a un sol que comença a aixecar-se. Tot comença a posar-se a puesto, s’agraeix molt sortir del pla i endinsar-nos pel veïnat de Verneda al territori muntanyós de Les Gavarres.
L’ascensió total serà de 9,6km, amb una mitja del 4,2% i puntes fins el 13,4% sempre per pista de terra en bon estat, repartit en dos trams, un primer de 4km força exigent, i un segon més llarg d’uns 4,5km fins coronar. Entre els dos una petita baixada que ens va molt bé per recuperar.
A mitja pujada ens passa en Gudi i exclama: «Òstia, quina pau!!!». Són aquells moments que valen la pena viure, cadascú amb el seu treball, portant tots els sentits ben activats, els olors d’un dia per estrenar, els primers cants dels ocells, la visió de la natura en majúscules. De moment està quedant tot perfecte, les rampes són assumibles i cadascú al seu pas ho va superant sense problemes.
Coronem i després d’una curta baixada estem a la zona destinada per fer el primer avituallament. Sant Cebrià de Lledó, també dit Els Metges, un bon lloc per fer paradeta i avituallar cadascú amb lo seu, i algú amb cervesseta i cafè. Foto del grup i alguna més i en poc més de mitja hora tornàvem al camí per no enderrerir-nos.
Esmorzats, pixats, retratats i bocabadats al km 20,5 amb gairebé tota la pujada feta ens les prometiem molt felices veient el perfil de baixada. Però les baixades «Especials» mai són com un se les espera. Un error en la tria dels camins de baixada ens aboquen primer, per equivocació, en un corriol pedregós absolutament impracticable per tothom. Un despiste i el Toni queda malparat al caure sense més que el sillin girat, que ho sol·lucionem en un plis-plàs.
Peu a terra i endavant. Arribem a una pista més ample i remuntem de nou amb pendent pronunciada. Al cap de poc, a una ordre del Fèlix, els tres graveleros com bon soldadets desmuntem i fem tota la baixada al trote. No sé com els de davant ho hauran fet, però el camí era infernal i molt perillós, Les Gavarres s’abocaven sobre el camí donant-li un aspecte ferèstec i tenebrós. Per la meva part, he de dir que m’he cansat més baixant que pujant, aquesta vegada.
Creuem el Daró amb un filet d’aigua i tornem a una forta pujada impracticable fins coronar aprop de Can Font de Muntanya, on la pista s’expandeix i es mostra transitable. Aquí tot el grup està esperant per continuar plegats fins la Palanca de Cruïlles sobre el riu Daró ja en el pla. Els graveleros en aquest tram hem fet amb la bici a la mà, gairebé 3km.
El darrer troç de baixada, uns 3,5km, són per pista ampla però que tampoc deixaven entusiasmar-se, doncs els sotracs i el canviant de superfícies no feien precisament confiar-se gaire, si no es volia tenir un ensurt.
Tot el grup a la Palanca de Cruïlles i d’aquí passem a pista riberenya, embarrada, empedrada i salvatge. No havia manera encara de pedalar amb tranquil·litat. Només la vista del pla de l’Ampurdanet, amb el dia radiant i calorós que estava quedant restava a tot el que acabàvem de patir en la baixada i despedida gavarresa.
Comencem a treuren’s roba i demanar alguna font per repostar. Circulem per les afores de La Bisbal i creuem un poblet d’aquells que fan goig. Sento en Rueda, dir: «Òstia que chulo, no?». És el poble de Fonteta, quatre cases i una esglèsia tot de pedra molt bonic. Però el que realment estàvem buscant amb desesperació eren els més de 10km de C-66, que ens portarien fins a Palafrugell i que ens reconfortarien de totes les penúries viscudes poc abans.
El grup es posa en ordre de batalla, i envia a Gudi per davant com explorador, amb l’ordre que s’aturés poc abans dels 10km i que no es passés. Moisés marca el ritme, i anem frenant-lo per no separar-nos gaire, tot i que continuem tots a la vista.
A l’arrabal de La Barceloneta (km 40), l’explorador ens està esperant i tot el grup fa una pausa per reagrupar-se. Ha estat balsàmic retrobar el ritme continu de pedalar en paquet, i sentir la força d’un equip amb un únic objectiu. Ara la ruta tenia que sortejar Palafrugell i anar a cercar la Via del carrilet de Palamós.
Estem creuant les afores de Palafrugell, i una veu diu: «Quan es pugui, parada tècnica!!». Uns metres més enllà, una benzinera de Repsol amb ombra, water i aigua, és perfecta per repostar, treure’s més roba, canviar l’aigua a les olives i en definitiva donar-nos un respir i la Núria al seu peu, que comença a estar ben cascat.
Al km 45, enllacem amb el carrilet, una via ciclable que és una joia. A més, es desperta la tramuntana i ens dóna ben pel cul, però en sentit positiu. El pedalar és com si anéssim a motor i transitem amb la visió de les muntanyes que haviem travessat a la nostra dreta, cercant molt ràpidament el mar.
Toquem el mar a la Platja de Sant Antoni de Palamós, el vent deixa el mar sense onades i li dona un aspecte poc amable, però el cel és net i clar i la gent passeja en màniga curta pel passeig, mentres que el grup circula per un carril separat del passeig sense molestar-nos.
Saltem de cala i remuntem la muntanya per Cala Gogó, lloc mític d’aquesta zona i baixem a tota velocitat fins a Platja d’Aro, on decidim travessar-ho sense veure el mar perquè l’hora de dinar se’ns tira a sobre.
Deixem el mar al arribar al Ridaura i per caminet de terra enllacem amb la via del Carrilet per fer l’últim tram en pujada progressiva fins rematar-ho.
Fem una darrera parada tècnica a Santa Cristina, la Núria i el seu peu necessiten una mica de descans, i sense problemes el grup s’adapta a la situació de la seva guerrera. Anem bé de temps, poc abans haviem trucat al restaurant i ja tenien muntada una llarga taula que ens estava esperant, pel què podiem regular la marxa el que calgués per rematar tots junts l’objectiu que ens haviem fixat. Això sí amb una diferència de 30 ºC des de la sortida.
Dinar merescut amb un sol enrossint-nos les calves. Molt bona manduca i molt bon ambient comentant tot el que haviem viscut en una altra gran jornada de ciclisme «Especial».
L’UN x UN:
- Toni: Majestuós i poderós com sempre, cau i sembla de Bilbao.
- Fèlix: Lo mateix et puja una paret amb plat, que te la baixa al trote cochinero. T’arregla un aire acondicionat que et dóna la recepta dels calçots.
- Miguel: Amb la cara paga i et diu lo bé que s’ho passa.
- Moisés: Voluntariós. El primer dia donava la temperatura i el segon es carrega el track.
- Gudiña: Sempre va bé portar un bollicao a l’equip.
- JLuis: Ha madurat. Des de que és yayu, ja no trepitja bassals gelats ni s’oblida la motxil·la.
- Agustí: Hi ha relleu. Un altre fan dels mapes i l’aventura sobre dues rodes.
- Núria: Valenta. Ha vingut sense electrificar i el seu peu ho ha pagat, però ha sortit victoriosa de l’embat.
- Rueda: El novato ha mostrat bones condicions i s’ha integrat sense problemes.
- Rasputin: Ho ha donat tot, al principi la temperatura, després les hores que portàvem sobre la bici. Imprescindible a l’equip.
- Josep: Ha de fixar-se i fer millor els recorreguts i no posar en perill l’integritat de l’equip. I buscar restaurants més barats, també. I parar-se a les rotondes, també.
Josep Carrión
S.C. Bétulo
Comentaris recents