La Roca del Vallès (16/03/2016)

Cinquena sortida de la temporada: Vilassar, La Mansió, Argentona, Coll de Parpers, La Roca (restaurant Los Cobo), Santa Agnès, Coll del Collet, Dosrius, Santa Elena, Montgat, Club. Uns 80 km a molt bon ritme tot i el vent que bufava de costat. A part d’aquest petit inconvenient, hem gaudit d’un dia radiant i molt clar.

A la sortida

L’Anna, campiona del 2015 i de molts més anys

Avui en Toni ha fet de furgoneta. Aquí en Juan li passa el full dels esmorzars, full que entre ell, en Joan Bellés i jo mateix hem portat al restaurant avançant-nos una mica al grup

No sé a quina velocitat ens ha portat per la NII, feia por mirar el GPS. Sort que a Parpers ens ha esperat una mica, sinó arriba a La Roca a les 8:15. De tant que corria, i de les pulsacions que tenia jo, calculo que unes 250 pm, ha sortit mogut a les fotos

Al Joan l’he pogut enfocar millor a la pujadeta final abans d’arribar a La Roca

I ja som al restaurant, la part potser més important de la sortida

Com que amb 80 km no en tenien prou, n’han fet més i han arribat una mica més tard al local

El material:

A La tornada hem pujat pel Collet, uns en “mode AVE”, altres en “mode Rodalies”, però tots molt ràpid. A mi se m’ha fet molt curt, parlant del nostre gran ministre Soria i de les Elèctriques i les Renovables.

Aquí tenim un dels molts Peres/Pedros del club.  Després d’una lesió que l’ha portat a una aturada una mica llarga, torna de mica en mica a agafar la forma

Estem a la cruïlla del Collet/Bordoi, on ens hem aturat uns minuts ja que passaven a tot drap els corredors d’una marxa

Camí de Santa Elena d’Agell, última pujada del dia

I a la NII en Toni, en Drope i jo ens hem enganxat a un grup de Ciclos La Salut, que anaven comandats pel sempre optimista Pere Garcia. Un altre Pere, ja ho diuen que de Joans, Peres i ases n’hi ha a totes les cases

Aquí he patit una mica: en Toni s’ha posat al davant i no baixava de 39 km/h, tot i el vent de costat-cara. Sort que molt de tant en tant -massa de tant en tant- en Pere el rellevava i llavors passàvem a 32 km/h, fet que em permetia respirar una mica i que m’ha permès  arribar a Montgat sa i estalvi

Aquí tenim les fotos de l’aturada a la rotonda de Montgat

Una pena no haver-ho enregistrat en vídeo: com canta!. L’escena s’ha perdut una veu i una entonació de primera

I ja al Club, amb l’Adolfo, esperant que aviat ens pugui acompanyar

A veure si els lesionats, com l’Ovi i en Leo, i els mandrosets com el Tubi ens poden acompanyar la propera setmana. Fins diumenge!