Montserrat
Ens trobem a les 6:30 am a Montigalà 13 senyors i una senyora, tots posant excuses «yo no sé…, yo no he dormido bien, yo estoy flojo, yo me iré al bar….».
Sortim des de Montigalà diuen amb el cel una mica ennuvolat, jo penso que és tant d’hora que no li hem donat temps al sol de sortir… Amb ritmet conservador i guardant forces, tirem carretera de La Roca, els polígons de Montcada, Ripollet, passem per Sant Cugat i les seves carreteres florides però amb un asfalt en estat penós, Terrassa, tots bastant agrupadets i fent-la petar, Pedro el capi i Paco Bravo explicant batalletes de la sortida a Lorca, unes bones (el menjar) i unes altres no tant (els contratemps, la calor).
Arribant a Rubí, en un dels semàfors, en un descuit de Marce, que conduia la furgoneta, colpeja per darrera i fa caure a Joan Ruiz que estaba a punt d’arrencar per la pujada…. Tots ens quedem estorats, parem i veiem que per sort tot ha quedat en un ensurt, ningú ha prés mal i només la roda del darrere de la bici ha quedat feta malbé. En Joan no pot continuar dalt de la bici, així que la carreguen a la furgo, tornem a agrupar-nos i seguim…
Aviat arribem a la pujada de La Bauma que comencem encara amb no massa calor, cadascú al su ritme. Baixem com una exhalació fins el punt on comença la pujada a Montserrat, i ben animats sobre les 9:20h aprox. la majoria dels components del grup comencen a pujar. La Núria (jo) després de pujar un trosset i sense ganes de fer més penitència, demano assistència per pujar fins a la barrera. I així ho faig dins la furgo amb en Joan conduint i en Marce d’acompanyant.
Anem veient pel camí els valents com van pujant amb energies, esglaonadament i suant de valent perquè ja fa calor i són quasi 10 quilòmetres amb algunes pujades bastant empinades, … algunes altres ciclistes també pujen… no gaires.
A la Font que hi ha, més o menys a la meitat, alguns agafen aigua i es posen uns minuts a l’ombra. Trobem a un cosí d’en Carrión, David Nájar, antic soci que viu actualment a Sant Joan Despí que sempre que fem sortides per aquella zona ens ve a trovar, i uns altres ciclistes que esmorzaven allà ens pregunten també per un soci dels antics del club… I és que som coneguts per tot arreu els de Badalona…
A la barrera que talla l’accès als vehicles, en Marce i jo baixem de la furgo per pujar pedalant el darrer quilòmetre i mig fins a la plaça on hi ha les cel·les Abat Marcet i la Font. Alguns van a posar espelmes a La Moreneta, altres ens quedem gaudint de les vistes i quan ja hi som la majoria fem les fotos de rigor.
No sé dir qui va arrivar el primer… D’haver vingut hauria estat el Miguel Arroyo, o en José Luis, que hem de dir que els vàrem trovar molt a faltar…. Els dos Pacos, Bravo i el taxista (no sé el cognom perdona’m), en Toni Manzanera, Carles Costa, en Pedro “el capi”, també en Pedro Vicente, en Xavi Camps, dos amics, Antonio Torres i Cecilio tots sobrats de forces, en Paco Ureña, que en principi deia que no ho tenia clar, va pujar amb un parell.
Descansats i contents tots, tirem avall cap al restaurant on ens esperaba Joan i teníem els esmorzars gairebé apunt. En Xavier Camps diu que es queda a esmorzar amb unes monges i arriba al cap d’una estona… Devorem les menges i abans de que faci més calor espavilem a sortir, doncs ens espera una bona pujadeta fins al tunel de La Bauma. Amb l’estòmac ple i cada vegada amb més calor, hi arrivem com podem… almenys jo deshidratada i en Paco Ureña una mica marejat, que no es veu amb cor d’estar al 100% de la carretera i decideix descansar i anar a la furgo amb en Joan.
La resta que estan molt forts han arrivat sense problemes. Reomplim d’aigua fresca els bidons i ens fletxem cap avall desfent el camí per tornar per on hem vingut. En Toni ens va indicant els desviaments, anem fent alguna parada més per agafar aigua i cap a Sant Cugat ja tothom apretant per arrivar a una hora decent a casa.
Arribats a Montcada, alguns anem per el lateral del riu Besós, d’altres per la carretera de La Roca, i cadascú cap a casa seva pels volts de les 14:00 h. Hem passat un bon matí. Es mirarà d’arreglar els desperfectes de la roda de Joan amb la assegurança de la furgo i per la resta espero que en quedi un bon record per a tots….
Núria Lligonya
S.C. Bétulo
Comentaris recents