4a SE – Llobregat/Anoia (crònica i fotos)

Sortida i arribada: Cornellà, 20 novembre 2022. 8:00h. 82,6 km. +482m

Tornen les «Especials» amb una proposta, en principi facileta i propera, que finalment ens guardava alguna trampa amagada i que s’ha tingut que simplificar per tal de complir el propòsit d’estar a casa a una hora prudent per dinar.

El Llobregat ens ha deixat clar que és una molt bona opció per fer una pedalada ràpida, segura, propera i també molt agradable. La llera del riu està protegida de tot l’entorn d’autopistes, vies de tren i tota classe de ponts i passeres, i els seus caminets de terra fan gaudir del rodar i rodar a un bon ritme i amb un entorn sense gaires aglomeracions.

Sortim a les 8:00 de l’aparcament davant del camp de l’Espanyol, on haviem arribat amb la Vito i els cotxes de Félix i José Luis, i per lliure Gudi i Leo en el seu ja que tenien la intenció de tornar abans. Toni, com va sobrat ha arribat en bici des de casa. Falta l’Agustí Boada, amic de batalles muntanyenques d’en Manel, que al ser veí de l’Hospitalet ens esperava a la passera per baixar al riu.

Sortim agrupadets, amb un fred important, per la banda dreta del riu encara a l’ombra, doncs el sol començava a aixecar-se. Formem un grup força guapu, amb l’Agustí fent de guia en el primer tram, que ens avisa d’unes obres que ens fan variar la ruta i ens aconsella més endavant d’un millor camí per travessar la riera de Les Arenes.

Arribem a la passera de Sant Andreu de la Barca, al quilòmetre 20, on a la tornada cambiarem de riba, i el sol ja comença a donar caloreta. Sembla mentida que a pocs metres d’on estàvem hi hagués un mar de camions i cotxes a l’Àrea de l’autopista de la Porta de Barcelona. Nosaltres continuàvem endavant, amb la via de l’Ave a la dreta i el Llobregat a l’esquerra encaixonant-nos fins que arribem al Pont del Diable de Martorell, al quilòmetre 23.

Aquest antic pas del riu ha vist passar des de legions i emperadors romans, tropes sarraïnes conquerint territoris als cristians, reis i comptes catalans, tropes borbòniques camí del setge de Barcelona, soldats napoleònics, carlins en les tres guerres, i finalment soldats republicans en retirada que el van fer saltar pels aires.

I ara, en aquell moment, érem els soldats del Bétulo qui el travessàvem amb la nostra «guerra» particular per passar un bon matí.

Canviem de riu, i ara resseguim l’Anoia per un camí de terra fins que creuem un bocinet de Martorell, que ens deixa davant d’un primer rampon dur, curt i asfaltat, sota el pont de l’autopista, que fa despertar-nos de cop del bell somni que portàvem i ens avisa que ara tot començava a endurir-se.

Tornem a planejar per caminet agrari, passem l’esglesia de Santa Margarida, amb les seves restes arqueològiques i el cementiri de Martorell al quilòmetre 26. Continuem al costat de l’autopista, però gairebé no es veu en cap moment. El camí és fantàstic, i el grupet dels més forts camina més ràpid, però com ningú porta el track, agafa camins equivocats un parell de vegades, però sol·lucionat en un plis-plàs.

A partir del km 29, comença la festa, 3,5 km al 5,5% de mitja i un punt màxim del 15%, repartits en dos rampons agònics. En el segon a Miguel la cadena se li queda clavada entre la pinyonera i els radis, i necessitem Déu i ajuda per desclavar-la, però finalment ho aconseguim i enllacem amb la meitat del grup, travessem l’autopista i enllacem amb la carretera de Gelida fins arribar a la plaça de l’església on el Bar La Gralla, ens estava esperant.

Va ser un esmorzar «Especial», feia fred, però amb les estufes i l’escalfor dels participants, van fer què l’espera fins que van portar la manduca es passés força bé. Els entrepans de beicon amb formatge, i les truïtes amb uns panets calentets, van entrar d’allò més bé en aquells cossos necessitats d’energia.

Acabem els cafès i ens preparem per tornar. Es migdia i decidim tornar per l’antiga carretera de Gelida per guanyar una mica de temps, i no fer-ho per la ruta prevista al costat de l’Anoia. És una molt bona idea, la carretereta de Gelida, amb tendència favorable, revirada, sense cotxes, fresqueta… tot allò fa que rodem rapidets, gaudint d’aquella sensació de velocitat en silenci, què només el ciclistes sabem apreciar.

Tornem a passar el Rubricatus pel Diable, i ara hi ha pressa perquè no se’ns faci molt tard. Arribem a la passera per creuar el riu a la banda dreta i fem un reagrupament, esperant els companys que havien quedat enderrerits. El dia ha quedat espectacular, el cel nét i el sol escalfant força.

La banda dreta del riu és també espectacular. El camí ample, molt ben cuidat i amb el riu sempre a l’esquerra, fa que el grup agafi una velocitat considerable, només alentit quan alguna família o grup de passejadors es creuaven. Així anem tirant fins arribar a la passera de Cornellà al km 66. Aquí Leo, Gudiña, Félix i Àngel, que portaven els seus cotxes decideixen tornar a casa abans. Joan i Manel diuen que en tenen prou i que esperen al cotxe i Toni, José Luis, Miguelito i jo decidim acabar la ruta i arribar fins el mar.

Faltaven 8 quilòmetres fins la desembocadura, i arranquem amb tot el que ens quedava adins. El ritme és altíssim, i el caminet final del riu continua sorprenent-nos. El final del Llobregat és artificial, han fet una mena de canal molt ample amb una riba encimentada de gairebé 50 metres espectacular. Sortim d’aquesta megavia, i ara ja estem al parc agrari del Prat de Llobregat, rodant amb tot, cercant el mar i els avions passant per sobre dels nostres caps a una cinquantena de metres.

El final del camí acaba en un mirador elevat, des d’on es pot veure la totalitat del delta del Llobregat i ens adonem del paradís que tenim a tocar de casa, només a 20 minuts de cotxe.

Tornem a refer el camí de pujada, amb la mateixa intensitat, però l’aparició d’una enrampada en la cama del Josep el fa donar una mica de treva, i baixar el ritme fins passar el riu per darrera vegada i tornar als cotxes, on esperaven Joan i Manel.

Tornada sense incidència i sense l’eix passant de la roda de La Plata, que va quedar per allà, i tornada sense més problemes tots cap a casa.

Gran sortida pel Llobregat, que podríem anomenar també la Ruta dels Ponts. Concretament es travessen per a dalt o per a baix 74 vegades. Molt recomanable per tothom qui vulgui gaudir de camins planers de terra, i passar un matí fantàstic.

Josep Carrión
S.C. Bétulo