No pintaba bé la previssió, enmig de la sequera i falta de pluja que pateix el territori, un front de pluja raquític, passaria per sobre nostre i ho faria, just el dissabte. Té collons!!! Revisso amb detall el pronòstic i publiquen pluja cap a les 14:00h a Girona, o sigui que gairebé ens lliuraríem.
El grup d’integrants és més nombrós que la primera, en total 10, i aquesta vegada han volgut acompanyar-nos dos amics d’en Xavi Lang, en Pep Díaz i en Pere Bernat, i l’incombustible rodamons Manel Broch, que també li va la marxeta de descobrir nous camins i paisatges amb la seva Marin, una autèntica relíquia que encara està llesta per quilometrar molt de temps, com ell mateix.
El desplaçament és divers, de Badalona sortim amb dos furgonetes, la Mercedes Vito i la Ford d’en Ureña, que transporta dos bicis i cinc passatgers, la Vito cinc bicis i dos passatgers, Xavi ve directe de S’Agaró i en Pep i en Pere, amb el seu cotxe. Tots quedem a un gran aparcament a Vidreres per començar des d’allà la pedalada.
El dia és gris, però la temperatura no és del tot freda, esperem que aguanti així tot el que pugui, tot i què estem segurs que tard o d’hora plourà.
Sortim de Vidreres per travessar la nova autovia de Girona per un pas soterrani i ja estem enmig de la natura camí de Sils, on un bonic camí al costat del seu estany ens deixa imatges molt boniques d’aus aqüàtiques cercant el seu esmorzar.
Fem primera aturada a Santa Coloma de Farners, després de vorejar tota la seva zona de banys del Parc del Balneari. Bàsicament, reagrupament, alguna trucada un ajustament de pressió de rodes i continuem, estem al quilòmetre 16.
Passem per la urbanització Santa Coloma Residencial, i per un corriolet sortim a la carretera per acabar de coronar el primer esglaó a 161m, km 22. Després per pista local, bonic descens fins Vilobí d’Onyar on tornem a fer mínima parada i donar quatre consignes, caminet fantàstic, tot cap amunt, 12,4km fins cim als 234m, a Sant Martí Sapresa.
El caminet al costat d’un jove riu Onyar, és de lo milloret de tota la ruta, corriol sense dificultat que és tot un plaer pedalar-ho. El grup transmet una satisfacció per aquesta ruta, i ho manifesta amb exclamacions de felicitat i agraïment.
De tot el paquet, només en Paco i jo mateix, portàvem la ruta en els nostres dispositius, i ha estat un encert, i ha facilitat molt el ressegir-la quan el grup s’estirava degut al ritme que cadascú portava.
Fem reagrupament a Sant Martí. Ja hi ha gana, són les 11. Teníem previst parar a Girona al km. 62, però ja veig que serà massa lluny. Una opció de parar abans era Can Rajolet a Bonmatí, un bar per ciclistes a peu del riu Ter però que no havia pogut contactar amb ells prèviament i no tenia segur que estigués obert. Li comento a Paco perquè l’opció de Girona està massa lluny.
Triunfada total!! Can Rajolet obert, ens obren garatge per les bicis, taula llarga esperant-nos i la brassa a tres metres, per veure com les botifarres es feien lentament, mentres anàvem fregant l’all a les torrades i sucant-li el tomàquet amb el seu rajolí d’oli. Les cares de felicitat mentres tots aquells bens de Déu anaven baixant als estòmacs eren la mostra del gran encert de trobar Can Rajolet obert. Preu correctíssim 7,60€ per cap.
Tornem a la ruta, estàvem just a la meitat. Arranquem i les primeres gotetes comencen a caure. La via fa una lleugera baixada i el grup s’estira. Revento roda davantera al saltar un cami d’asfalt descarnat (em salta la vàlvula) i la pluja ja és evident fent la reparació.
Aquest tram és molt bonic, el Ter es porta a tocar a l’esquerra i després de passar un parc aqüàtic ple de petits caiacs, tothom es cobreix amb el que porta, doncs la pluja és ja insistent i comença a regar-ho tot.
Entrem a Girona per la Devesa, els firants estan aixecant les seves paradetes amb pressa, i nosaltres ja tenim al fons la catedral i al seu peu l’Onyar, amb la imatge típica de les cases multicolors. Decidim fer una foto, però ràpidament ens posem en marxa.
Girona està plena de paraigües, no és la millor imatge, però ben agrupats fem tota la travessa fins retrobar la Via a Montilivi (km64). El paquet va rapidet i s’estira, però en les llargues rectes sempre estem tots a la vista.
Arribem a Llambilles (km 71,5) i fem darrera parada. Crec que ningú s’ha quedat sense deixar «su agüita amarilla» escampada pels matolls. Una miqueta més alleugerits, tornem a la càrrega per rematar-ho.
Passem Cassà de la Selva i a pocs quilòmetres, deixem la Via del Carrilet per la Ruta Termal que ens portarà fins a Caldes de Malavella (km 87), després d’un recorregut molt entretingut de pujades i baixades.
La gran sorpresa ens estava esperant al final, el camí de la Via Augusta entre Caldes i Vidreres, transita pel bosc de Can Fornaca amb una pujada de 1,5 km amb rampes del 9,5%. Això amb 90 km a les cames, remullats i glaçats, van fer un final de ruta més èpic del que esparàvem.
Arribem a Vidreres de baixada, pel cementiri. Tots estem força vius, però, i fem una mica de conyeta amb això. Retrovem els cotxes, i ara ja hi ha pressa per endreçar-ho tot i cadascú fer el que li convingui.
Fem foto, ho recollim tot, i en Pep i en Pere tornen cap a Badalona i el Xavi a S’Agaró. La resta decidim fer un dinar llampec al poble abans de sortir. Veiem des del bar El Portal, com la pluja apreta de valent i fa fred d’hivern. Hem salvat el dia molt dignament i les sensacions són fantàstiques. Uns bons entrepans amb noms de marques de cotxe i unes jerres de cervesa entren d’allò més bé. El meu entrepà es deia Lamborghini!!
Tornada ràpida cap a casa i felicitacions mútues al despedir-nos pel gran dia per terres gironines, ja pensant en la propera.
Josep Carrión
S.C. Bétulo
Comentaris recents