Aquesta sortida especial, ha sigut la més nombrosa en participació. L’itinerari i el fet de poder-la recórrer amb bicicleta de carretera ha animat a molts, inclús a retrobar-nos amb ciclistes top, que feia temps que no trobaven el moment de tornar-hi, com és el cas de Germán. Per altra banda, ha atret a d’altres que sense formar part del club han volgut participar-hi, com l’Albert, el mític Broch o la Sílvia Lang, que amb el pare va recórrer uns quants quilòmetres, entre La Bisbal i els Massos de Pals.
Dia fantàstic, fresquet a primera hora, un bon sol amb una temperatura moderada i un ventet lleugerament favorable pel darrer tram de ruta, amb un petit coll fins Garrigoles. Dia perfecte per pedalar.
La ruta està pensada per travessar d’una tacada gairebé totes les poblacions mítiques de l’Empordanet, fent ziga-zagues per carreteres secundàries i buscant les entranyes de cada població. Això feia anar en compte amb l’empedrat i els carrerons estrets que obligaven a fer una navegació agrupats per no perdre’ns, però que penso que va estar molt divertida.
Sortim de Celrà cap a Sant Joan de Mollet, on tenim la primera dificultat, un caminet asfaltat però amb una rampa al 10% constant durant 800m fins a Riuràs. El grupet s’estira i faltant 200m Ricard baixa de la bici, em diu que l’esquena li fa mal, i ho remata caminant. Plegats planegem fins el punt de control a Riuràs, i allà amb l’empedrat de pujada fins La Torre Negra, cau sense conseqüències. Afortunadament, no passa de ser una anècdota per comptar, doncs després ha tirat de valent com un jabato. Un home que porta tant de titani al seu cos, és indestructible.
La Pera, i la seva testa. Púbol amb el seu castell on descansen Dalí i Gala. Pedrinyà, un petita església on fem agrupament, ens treiem capes de roba, fem un munt de fotos i cap a Madremanya.
Hem arribat a la part més alta del recorregut i una baixada fantàstica fins Monells, que creuem per un carreró amb altres ciclistes i ràpidament fins Sant Sadurní de l’Heura, on fem la primera parada.
Tothom fa i pren el que vol, però rapidet, el bar està petat de ciclistes i no hi ha puesto per entaular-nos. Aprofito per parlar amb Lang i saber per on anaven. Quedem per creuar-nos entre La Bisbal i Cruïlles i així passa. Una vegada tots junts passem el pont Vell de La Bisbal i estem a la vila de la terrissa camí de Canapost, Vulpellac i Peratallada.
És d’admirar com estan de conservats aquests poblets, a quin més maco, tots amb la seva muralla, les portes d’entrada, el seu castell o torre i l’església i evidentment el seu empedrat característic.
Passem Pals, sense accedir-hi al centre, un grup tant nombrós per carrerons plens de gent no és convenient, i ens anem cap Els Massos per una pineda fantàstica a Mas Salvi, sento els càntics de «Qué bonito, qué bonito» darrere meu. Poc abans del càmping Cipsela, girem i comencem a rodar amb un ventet favorable, per rectes fantàstiques i ciclistes picats uns amb altres. Hi havia ganes de donar-ho tot, el pas continu de poblacions i la navegació acurada anaven retenint els «Fieras» i allà els veia des del darrere donant-se de valent.
Disfrutant com nens petits, entre camps d’arròs per segar, passem Fontclara i arribem a Palau-Sator, on un grup de motor-ciclistes francesos tenien aparcades les seves andròmines. Unes bicicletes amb el motor d’explosió al manillar del davant, com aquells ciclomotors de fa 50 anys.
La segona parada al km 60 a Ullastret, un altre poblet completament murallat, i amb un porxo grandiós i un parell de llocs per comprar refrigeris i menjar alguna coseta. Confirmo hora per dinar al Mas Pi de Verges, i descansem a la fresca una bona estona.
Ara ens queda encara una vintena de quilòmetres per aquest territori fantàstic. Parlavà, Foixà, La Sala i Ultramort ho travessem amb els seus reagrupaments, cadascú al seu pas fins sortir a la nacional. Una recta de gairebé 4 quilòmetres direcció Verges, on els hi dic, que poden tornar a donar-s’hi pals de valent, però sense passar-se del Mas Pi.
Bon lloc Mas Pi, accedim al gran pati amb una carpa espectacular, i veiem la taula preparada per 14 comensals. La cara de felicitat de tots no es pot amagar. Si ja ens ho estàvem passant bé, el que venia a continuació també tenia bona pinta.
Un servei ràpid per la comanda, i en un no-rés els primers plats comencen a aparèixer. Amb els plats també un exèrcit de mosques que ens anaven donant el dinar. En el meu cas, sempre he dit que a les mosques lo millor és ignorar-les. Amb el segon plat, la cambrera ens porta unes espelmes de citronella, i amb això problema sol·lucionat.
Va ser un dinar llarguet, gaudit de valent fins els postres i els cafès. Amb poques ganes de reprendre la marxa, però una vegada que ja no teníem res més que ficar al cos, irremeiablement vam començar a pensar en rematar el treball.
Quedaven gairebé una trentena de quilòmetres, amb ventet favorable i una pujadeta suau fins Garrigoles. Ho resolem amb suficiència i a Vilopriu ens tirem avall a la recerca de Colomers, per travessar el Ter per la passera de Sobrànigues i rematar-ho tot creuant encara Flaçà, Sant Joan de Mollet i Bordils.
Arribem al punt de sortida, agrupadets i ben contents, i amb 108km a les cames amb els seus quasi 1000m de desnivell. Felicitacions mútues entre tots, la veritat és que estic realment satisfet de com ha anat tot, el companyerisme, la implicació i les ganes de passar un bon dia descobrint una part molt bonica de Catalunya, deixen un cos cansat per la feina mental que comporta la preparació i l’esforç físic de fer-la, però la satisfacció final no té preu.
Josep Carrión
S.C. BÉTULO
Comentaris recents